Música i futbol; futbol i música. Aquests dos conceptes han anat agafats de la mà durant les últimes dècades en una relació de dependència q els mantindrà units x sempre. El futbol ha inspirat a artistes a l’hora de compondre grans cançons, i els càntics de l’afició serveixen sempre de jugador número 12. I es que sense música el futbol perdria intensitat. Què seria de Brasil sense la incansable i animada torcida, o de la Champions League, x exemple, sense el We are the Champions de Queen com a colofón de la cerimònia final on s’entrega el trofeu? El futbol no seria el mateix sense la música, ja que les dues coses movilitzen masses i les marken x tota la vida.
Sí amics, estem parlant de fenómens de caràcter global, que el futbol i la música exerceixen desde fa molt temps una especie de seducció permanent.
Els grans concerts es celebren els estadis, els jugadors canten, els cantants juguen i les aficions interpreten amb passió els seus himnes. La música i el futbol van junts i la FIFA segueix el rollo. El Mundial de futbol, cel.lebra paral.lelament el seu Programa de Música Oficial sota la organització de Sony BMG, una colaboració iniciada al Mundial USA94. Desde akell any, el programa musical pren cada vegada més importancia en els tornejos. (Ricky Martin amb la seva "Copa de la Vida" al Mundial 98, o Nelly Furtado amb la seva sentida cançó, "Força" aket ultim Mundial 2006.)
Una de les cançons més emotives, It’s coming home, del grup Lightning Seeds, que veu la llum per l’Eurocopa d’Anglaterra al 1996. El famós estribillo " It’s coming home, it’s coming home / It’s coming, football’s coming home", (amb l'evident metafora de que el futbol torna al lloc d'on va sorgir) va nèixer com a recolzament a la selecció anglesa a l’Eurocopa del 96, però avui en dia ja és un himne més del futbol i ha estat escollida x molts programes radiofònics com a sintonia propia (el Carrusel Deportivo de la Cadena SER, x exemple)
Va ser un producte? Sí, clar. Però un producte de puta mare. També ho va ser l’Opá, vamo a por er Mundiá, d’aket ultim recent Mundial, x animar a la sel.leccio dels nostres amors. (L’Opá, x cert, del kual no se n’ha tornat a saber mai mes res)
Totes dues cançons són productes fets x a la celebracio d’un gran torneig de futbol, pero no es just comparar-los, per la clara diferencia de qualitat.
També els clubes tenen la seva música. Impossible pasar x alto el "You’ll Never Walk Alone", que originàriament va ser un tema de Gerry and The Peacemakers i que las aficions del Liverpool i el Celtic de Glasgow l’han convertit en els seus himnes "oficiosos", cantant-lo abans de començar cada partit, abraçats i aixecant bufandes al vent, en uns instants en q l’emocio és palpable.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
18 comentarios:
- Primer apunt recordatori: considero important mencionar a Regina do Santos en un post dedicat al fútbol i la música.
- Segon apunt recordatori: Spice Girls van cantar la cançó per animar Anglaterra pel Mundial 98, es deia "On the top of the world", junt a un grup prefabricat de britpop ja desaparegut. Aquest recordatori segur que provoca reaccions encantadores en alguns lectors.
- Tercer apunt musical: sisplau, que algú li digui a Nelly Furatdo que se centri ja, que pica a tot arreu i és massa dispersa. És capaç de fer cançons genials com Maneater amb Timbaland o cançons cutres amb Juanes ("Te busqué"). I ara la del Mundial, en plan ètnic-africà, no hi ha per on agafar-la.
Interessant post, i te n'has deixat alguna més, pero es evident q hi ha tantes cançons inspirades/dedicades en l'esport, q no seria possible destacar-les totes.
Jo t'aporto la cançó de Joaquin Sabina, dedicada al seu equip de tota la vida, l'Atlético de Madrid.
El seu titol, Motivos de un sentimiento, i el llarg estribillu: "Qué manera de aguantar, qué manera de crecer, qué manera de sentir, qué manera de soñar, qué manera de aprender,
qué manera de sufrir, qué manera de palmar, qué manera de vencer, qué manera de morir" et posen la "gallina de piel"
Atencio! El president del club de fans de les Spice Girls contraataca!!!! XDDD
Tens molta rao Jarvis, i es just destacar-lo, cosa q faig inmediatament, para regocijo de tots vosaltres:
http://www.youtube.com/watch?v=lNPdsgK6xB4
Increible com els anglesos, en un akitepilloakitemato musical, poden fer petites joies com akesta. Que n'aprenguin els Opas, a can Caspa!!
(observi's q en el videoclip, ja apareix Beckham, adelantant el q seria la seva futura professio xD)
Fa temps q intento baixarme una canço guapissima, q es diu Santa Maradona. La vaig sentir una vegada en un reportatge, com a acompanyament de les millors jugades del Diego, i em va encisar.
Pero no la trobo, ni se el nom del grup. Si algu la coneix? q em digui algo
és tan cert com que avui em pica l'aixella...
....
vale. Jo crec que t'has quedat massa amb el tema del futbol, pq la música és quelcom que serveix com a carta de presentació. No només són els esdeveniments esportius els que es troben envoltats d'himnes i càntics pròpis, sinó que qualsevol cerimònia, espectacle, certàmen... necessita d'una música per a ser més amena i més propera.
Inclús a les escoles hi ha himnes. Jo al betúlia tenia un himne. Vindria a ser com l'all i oli en la fideuà... vull dir que la fideuà per si sola està molt bé, però posa-li un toque de música i voràs que bé que entra.
Per acabar, dir q lo del futbol és molt cert, i potser és un cas súper clar. Potser és per la analogia amb la fútbol/religió, mercat músical/religió.
Ai no ho sé, jo crec k tots plegats li doneu massa importancia al futbol. Que si, que és l'esport rei i mola però ja esta be, no? Tot just ara que per fi esta de baixa i sorgeixen noves aficions tant nobles com les series de qualitat americanes o matar a ossos borratxos, tu segueixes erre que erre amb el futbol! I amb akesta deria d'associar-lo a coses nobles, música, sentiments i tot aixo. Només és un esport, com el waterpolo o el llançament de jabalina!
Joder que tenim un canvi climatic aki k ens esta afectant a tots i fins i tot Bush s'ha fet ecologista. I la societat entestada a parlar de futbol, que no aliena i distreu a les masses, noooo. Com als temps de Franco estem, l'unica diferencia és que ara al Camp Nou es pot parlar català...
Qué trist que tanta gent tingui coses a dir sobre això i tan poc sobre un tema tan trascendent com el tractat anteriorment no?
Sí, es un esport igual q el llançament de jabalina i el waterpolo, per aixo mou la mateixa kuantitat de gent q akets 2 esports.
Pero igualment, el q cregui q aket era un post sobre futbol, es q no se l'ha llegit be.
Per parlar de politica ja hi ha altres blogs, (fins i tot alguns q s'havien començat amb l'objectiu de parlar sobre cine).
Estic totalment d'acord amb el q diu el meu tocayo, i es q crec q el tema general del post es q la bona musica fa millors totes les coses.
A la gent q no li interessi el tema, els hi diria q no cal q entrin. La oferta bloggera es super variada i aqui estan perdent el temps.
Estic d'acord. Hi ha la tira de blogs sobre els mes variats temes i a qui no li agradi aket, doncs senzillament q no el llegeixi.
En Jarvis va demostrar en l'anterior post q no li interessa el futbol. No obstant, ha aprofitat els seus koneixements musicals per participar en la "fusión", i ha kedat com un senyor.
A més aportant coses (cosa q em sembla vital en un blog, discussio o debat) q jo desconeixia.
Bé, doncs jo com a Administrador d'aquest blog em permeto fer algunes observacions:
Degut a les meves múltiples inquietuds i a la recent incorporació d'un col·laborador al meu blog, els continguts del mateix poden ser qualificats de... diversos.
Entenc però, que algunes persones demostren tenir unes inquietuds limitades i només es dignin a participar en algunes temes (el to agressiu ve en resposta al to agressiu que he pogut percebre en els últims comentaris).
Puc respectar aquesta situació però recordo que aquest no és un blog de futbol per qui s'ho hagi pensat. El seu títol es Bubblegum Factory i, a banda de referir-se a una cançó de Redd Kross, pretén fer una metàfora amb la flexibilitat del xiclet. Això vol dir, que tot (prácticament) hi té cabuda i fins i tot pot ser interessant que amb els comments els teves originals es desviin i s'acabi fent de tot plegat una reflexió interessant. Si no tothom es presta a això, a partir d'ara será respectat. Igualment demanaré que aquesta actitud sigui recíproca.
Pel que fa al tema del post es qüestió, puc dir que estic força d'acord amb el que diu jHordi més amunt. També cal recordar el tema d'Andrés Calamaro dedicat a Madonna, vull dir Maradona.
Crec q cap convidat ha estat agressiu. Mantenint les formes, han recomanat una millor opcio x als q busquen altres coses. Kins energumens maleducats!!
No, no es un blog de futbol. I què? Tampoc aket era un post de futbol exclusivament, si no una fusio de temes, i si no has entes aixo, necessites millorar en comprensio lectora.
Home, básicament m'han volgut fer fora del meu propi blog, si això no és agressiu...
A més, jo ni he dit que el tema del post fós el futbol, ni he dit que no m'interessés, així que ja es veu que cadascú entén el que vol. Jo, per la meva part, asumeixo les meves paraules.
Confirmat, necessites millorar en la comprensio lectora, pero no sere jo el q et doni les classes. Ningu t'ha volgut fer fora d'enlloc, (de fet es q ni els missatges anaven dirigits a tu), pero com tu dius cadascu enten el q vol.
Doncs jo no entenc l'objectiu d'aket blog, o tu vas predicant i despres fas una altra cosa.
Si el q vols es discutir exclusivament amb mi sobre futbol, educacio, telebasura o qualsevol altre tema, ho podem fer x telefon o en un bar.
Pero si el q t'interessa es promoure un debat enriquidor, aconsegueix la desviacio dels temes de forma subtil i interessant, i no criticant o menyspreuant el tema original d'un post.
Per tenir aket plus d'enriquiment, fomenta la participacio al blog com faig jo, i no esperis a un post meu perque tu puguis superar els 5 comments en un de teu (sense comptar els d'en david, l'albert, o els meus)
Publicar un comentario