A l'escola on treballo, a l'hora del pati, els nens i nenes de 3r, 4t i 5è s'organitzen per jugar, de manera natural, com explico a continuació:1. Un grup juga a futbol. Tots nens excepte una honrosa excepció. El futbol, quasibé sempre és motiu de discòrdia, baralles, plors, humiliacions (seguiu llegint, el meu objectiu no és atacar el futbol).
2. Un altre grup es dedica a fer safreig sobre diferents asumptes (conflictes entre novios i novies, amigues que deixen de parlar-se i molts "cotilleos", alguns dignes de la casa de Gran Hermano...). Aquest grup el formen majoritariament nenes i alguns nens, la majoria de les famílies més benestants. Molt sovint, aquesta organització del joc condueix, igual que el futbol, a baralles, insults, plors i divisions internes.
3. En el tercer grup podriem englobar a tots aquells que es dediquen, essencialment, a putejar-se entre ells (de manera no tan sofisticada com els del 2n grup) a pegar-se o a fer gamberrades de diferents estils.
4. Quan no hi ha pilota, els que juguen a futbol poden optar per dues opcions: jugar a barallar-se, o fer la guitza a les nenes.
La direcció de l'escola i l'AMPA, demana amb insistència als monitors de menjador que organitzin jocs i tallers de caràcter lúdic i/o educatiu per evitar que aquesta situació es repeteixi dia rere dia.
Jo em pregunto: És possible que aquestes criatures tinguin la imaginació castrada a l'hora d'organitzar-se ells mateixos el joc? O és inherent a la infància la crueltat i la simplicitat que de vegades demostren?
M'atreviria a dir que la societat d'avui en dia hi té alguna cosa a veure, però no puc assegurar-ho. Els mitjans de comunicació, la telebasura, els videojocs, internet... i el futbol (tots ells mal usats) fomenten l'alienació, l'agresivitat, la competitivitat i molt sovint l'encefalograma pla.
Ara bé, quan miro enrera als meus anys escolars, crec recordar que la situació no era molt diferent, potser erem un xic més inocents, però la dinámica era la mateixa.
La solució, des del meu punt de vista, no passa per eliminar ni el futbol, ni la telebasura, ni el messenger ni el manga (no crec que res d'això, ben usat sigui dolent). Cal despertar en els nostres nens, des del principi, un esperit crític, una capacitat de discerniment perquè siguin capaços de gestionar de la millor manera possible tot allò que s'aniran trobant a les pantalles i pel món. Una possible eina, com assenyalava jo en un comment anterior, és el distanciament. Alguna idea?
7 comentarios:
Entenc que aquest és un tema molt complex i important, i quasi em fa vergonya haver-lo tractat de manera tan superficial, però és que no volia fer-me espès com de vegades faig...
Crec que tant en David com jo estem una mica afectats per aquestes reflexions per la nostra recent i present experiència pedagògica. Jo tendeixo a pensar com tu, ell és més de pensar que és culpa de la tv i això... Jo crec que tot depèn de l'us que se'n faci i de le'sperit crític. I, sobretot, penso que davant una situació s'ha de jugar amb els elemnts que hi ha, i no queixar-se i lamentar-se constantment de tot el que sobra o fa mal. Aquestes persones que constantment es queixen de les coses que els molesten o dels canvis que no els agraden, en realitat, només encobreixen la seva incapacitat i manca d'habilitat davant els nens amb discursos alarmistes i destructius. Que si la tv, que si el nen que no calla, que si tant de bo no existissin els mobils a les classes, etc, etc... Sempre hi haurà elements en contra i sempre tot podria ser millor: la gràcia és saber-se'n sortir amb el que hi ha sobre la taula. En fi, reflexions d'un professor en pràctiques que està aprenent a superar obstacles...
Perfecte, em sembla molt encertat, res a dir.
Tb bastant d'acord amb en Jarvis. I pel q fa a la meva experiencia:
Si, en la meva experiencia tb detecto coses aixi. A l'hora del pati al cole on estic, comentaris com "q aburrido es este colegio", "o que coñazo de patio" son bastant tipics.
I encara mes akets ultims dies, q algun gamberro ha penjat les pilotes de futbol, i ara fins q l'insti en compri més, s'han de dedicar a voltar pel pati.
El q jo el q proposo fer en akets casos, es organitzar improvisades meses de debat, asseguts a l'herba, i fer-los parlar i exercitar l'intelecte.
El temes q mes ens agrada parlar (o q mes em pregunten a mi, déu sabra pq) son l'alcohol, lligar, el tabac i el sexe. (destaco q d'inmigracio ni racisme no en parlem, pq son una gran barreja, i estan plenament adaptats amb els alumnes de fora)
Evidentment els hi dono els millors consells en cada tema:
1) Comenceu amb el malibu amb piña, es suau i no puja gaire. I sempre amb moderacio.
2) Son les nenes les q a l'hora del pati es dediken a perseguir els nens. Noto akets ultims una mica empanats en aket sentit.
3) No fumeu, aixo nomes ho fan els gamberros del cole per anar de guais. A mes, (i amb aixo aconsegueixo convencels), kuan us feu un pico amb algun/a no us agradara tenir alé de tabac.
4) SEMPRE PRECAUCIONS.
Akesta es la meva proposta, fer una mica com els programes akets de tv3 tipo "El cangur" o el "no em rayis". Si no saben a què jugar, almenys fer-los opinar i q s'expressin sobre temes propers, en un ambient distes i relaxat.
Si kuan tinguem les "pelos" noves, continuen volent venir a la mesa de debat, em sentire bastant reconfortat.
Home jo no recordo que la dinàmica de quan anava a cole sempre desemboquessin a la violencia... De fet quan passava era molt puntual i tot un espectacle.
Segur que no te res a veure amb aquesta societat tant meravellosa k vivim (i de la que no podem protestar) però a nosaltres ens donaven una pilota, o uns tazos o fins i tot un tros de paper i un llapis (vem inventar un joc k anomenavem el mapa) i ens divertiem tota l'hora del pati. Actualment em sembla que per no avorrir-se cal l'ultim model de Nokia o connexió amb internet. Diria que hi ha algu de raó amb això de que l'imaginació dels nois d'avui dia és bastant baixa...
Per no dir que encara llegeixen menys del que ho feiem nosaltres o k els mangues i comics que llegeixen son objectivament de menys qualitat k els nostres. Bé, si poden veure dibuixos a la tele pq excepte TV3 totes les cadenes a la tarda quan els nens tornen del cole fan Allá tu, Aqui hay tomate i altres programes altament educatius pels nens. No ajuden a desenvolupar l'imaginació precisament però aprenen altres lliços valuoses. Com per exemple k insultar, cridar més que els altres, ser vulgar o presumir de ser un ignorant obra moltes portes.
En fi, per mi k hi ha veritables problemes en el tema educatiu i una programació basura te alguna cosa a veure. Però és clar jo dec ser un conservador feixista.
Evidentment, tb estic d'acord amb en David, pero es q aixo salta a la vista i ho donava x descomptat...
Trist es que hi hagi nens q es passin l'hora del pati jugant amb el movil o amb el seu nou mp4. (Al meu curro hi ha m'es d'un exemple), i tb molt trist es q kuan arriben a casa a les 5 de la tarda es troben el q es troben a la tele(basura).
Ni un trist Fly, q echarse a la boca.
Pero vaja, q reprenc el missatge d'en Jarvis, si no ho podem canviar, tampoc hem de perdre mes el temps keixant-nos. Posemnos a actuar i provar coses en l'entorn q ens ha tocat.
De fet, YO soc l'unic d'aki q ha fet alguna proposta en aket sentit. Ya he deixat la meva idea merluzos, aviam si aporteu algo vosaltres tb.
Si ells no tenen gaire imaginació, perquè hi som els adults?
Els educadors que som amb ells hem de fer una regressió durant l'estona d'aquest pati, tornant a ser nens i "animar el cotarro" a la nostra manera, utilitzant les eines que tenim i la NOSTRA imaginació, oblidant el sentit del ridicul que tants anys ens ha costat formar (ara som adults i només fem "gilipolleces" quan anem beguts o fumats), divertint-nos i contagiant aquesta diversió a aquests nens que no saben jugar a la "rayuela" perque tot el dia estàn enganxats a una màquina (t.v., consola, ordinador, etc).
Krissis
Publicar un comentario