jueves, septiembre 28, 2006

Tah-Dah

Scissor Sisters ya se hicieron famosos con su primer álbum, ahora regresan por todo lo alto. Tah-Dah tiene un espíritu esencialmente glam y los artistas se esfuerzan en reivindicar sus influencias con una clara mirada hacia los setenta. Es cierto que el disco anterior tenia un carácter más fresco y divertido pero Tah-Dah es una más que digna evolución. El sonido está muy cuidado, es más homogéneo y serio ¿eso es bueno o es malo? Ni una cosa ni la otra, quizás depende de si te decantas más por unas raíces musicales permanentes y actualizables o si prefieres la frívola escena camp representada por La Prohibida, La Terremoto y estas fieras (muchas de ellas indeseables mediocridades: Dirty Princess, Putilatex, L-Kan...) . Bien, es discutible, en todo caso Scissor Sisters nos demuestran que no es necesario venderse a una imagen icónica de moda que sirve más para clasificar a los artistas y para determinar target groups que para expresar la verdadera identidad artística.
Podía haberme extendido más describiendo, dando argumentos, pero al final, lo bueno, si breve, dos veces bueno. Si es necesario, podemos seguir discutiendo de este tema.

3 comentarios:

JARVIS dijo...

Bé, aquest tema ja ha donat fructíferes discussions telefòniques i virtuals abans fins i tot de que escriguessis l'article, així que tampoc m'estendré massa, però la meva puntualització és necessària:
- No sé per què contraposes arrels permanents i actualitzables a escena camp i frivolitat, no crec que siguin antònims, estàs en camps semàntics diferents.
- Dirty Princess són molt bones, és segurament un dels espectacles més impactants que jo hagi vist mai.
- No hem d'oblidar que els principals col·laboradors d'aquest disc són Elton John ("tanta plata y parece la asistenta") i Brian Ferry. No ho dic com una cosa positiva.
En fi, més enllà de la controvèrsia, no deixin d'escoltar-lo. Si crea polèmica per alguna cosa és.

Lluís dijo...

No cal q et doni excessius detalls sobre el q penso de Scissors Sisters, pq tu saps de la meva predilecció a conduir x la ciutat amb les finestres baixades, posant I don't feel like dancing A TOTA HOSTIA, mentres vaig ballant fent postures amanerades.

Bé, bromes apart, Scissors Sisters es un toc fresc i dinàmic en el panorama musical d'avui en dia. Per mi, musicalment tenen un talent enorme, i el seu estil campanero dels 70 és divertit, pq no arriba a convertir-se en caspa mal entesa.

@ Jarvis,

Dirty Princess són molt morboses i impactants, i evidenment això tb és una qualitat a valorar en uns artistes, però en l'apartat musical, per mi, són bastant cutres.

Jules dijo...

Vaja Lluís, quan de temps sense saber de tu i ara em regales aquests amables comentaris. Bé, espero que algú s'hi enganxi i poguem seguir discutint.
T'informo que ara treballo els caps de setmana en un hospital de discapacitats físics que fins i tot té un equip de bàsquet en cadira de rodes. És tot molt joiós.
En Txus m'ha deixat un ciclomotor per poder anar a aquest treball i a veure si tinc un accident i m'hi quedo, no com a treballador sino com a pacient.
Suposo que ja saps que el Sr. David Serra ja té el seu propi blog que causarà sensació entre la comunitat freak de moltes nacions (tot i que el fet d'escriure en català li resta mercat). Per si no ho sabies t'escric aquí el link: davidbdn.blogspot.com
En fi, tot i que cada dia estic més liat intentaré satisfer les teves majors abjeccions amb àcides entrades en el meu blog. Fins aviat.