My only wish (this year)

M'estalviaré de fer cap comentari sobre com ens va el Nadal i l'opinió que ens mereix. Que s'ho passin bé els nens... (click al títol per veure el vídeo)

ANTES DEL AMANECER vs. FAHRENHEIT 9/11

Doncs bé, perquè es vegi el diferents que arribem a ser, a pesar de la meva fina educació, sóc incapaç de deixar un comment en una entrada que bàsicament em sona a xinès entre tantes referències a russos barbuts. Per parlar de la diferència entre el post "El comunisme és un invent yankee" i la majoria dels meus, no se m'ha acudit millor exemple que fer un anàlisi comparatiu entre dos grans films: Antes del amanecer (Before Sunrise) de Richard Linklater i el documental Fahrenheit 9/11 de Michael Moore. No faré l'anàlisi comparatiu perquè fóra llarg i pesat, així, només qui conegui els dos títols sabrà a que em refereixo. El més provable, però, és que la majoria conegui el segon però no pas el primer.

Aprofito per recomenar ambdues pel·lícules a qualsevol interessat. El complement de la primera és Antes del atardecer, de una temàtica semblant però més madura. En tot cas, és evident que l'èxit de comentaris al post del comunisme és major que el de les meves últimes entrades. Igualment, segur que Fahrenheit 9/11 tingué millor acollida a les taquilles que les pel·lícules de Richard Linklater.

Pel que fa al comentari del meu company Jim d'ètica i estètica, cal dir que és una forma senzilla però efectiva de fer entendre les coses. No obstant, crec que és un tema interessant per aprofundir-hi. Sembla atractiva la idea d'escriure un post titulat: "Ètica vs. Estètica". És una bona idea també això de fer tota l'estona versus. Resulta útil per explicar moltes coses.

Pròximament.... "EL MAL QUE JOHN WAYNE I CLINT EASTWOOD HAN FET A L'HOME POSTMODERN"

EL COMUNISME ÉS UN INVENT YANKEE

Jules & Jim. Som 2, però 2 casos apart. No ens interessen els mateixos temes. A ell li agrada l’estètica, a mi la ètica. Aquí va el meu primer post. Digueu-hi la tots la vostra.




EEUU & CCCP

Un esdeveniment que s’ha que re-visitar amb molt de compte és la Revolució d’Octubre de 1917 a la CCCP.Es difícil explicar-ho sense allargar-se molt, però resumint:
La versió oficial és falsa. Hi va haver una revolució al Febrer, que va instaurar un sistema socialista sota la presidència de Kerensky. Aquest govern incloïa una minoria boltxevic. En aquell moment Lenin i Trotsky ni tan sols eren a Rússia. El Tsar va abdicar. Trotsky estava a Nova York fent discurssos i escrivint propaganda socialista, mentres anava ara cap aquí, ara cap allà en una limusina amb xòfer ("Mi Vida", Leon Trotsky). El seu eventual viatge a Rússia va ser financiat per la banca de Nova York.
La famosa revolució russa, la del 25 Octubre, d’heroica no va tenir res. De vessament de sang, no va tenir res. (3 cadets ferits és el saldo final de víctimes). Va ser un cop d’Estat silenciós i nocturn de la facció boltxevic del govern. ("The Russian Revolutions" Leonard Schapiro).
Lyons, del United Press, ho explica molt claret: "Lenin, Trotsky i les seves cohorts no van derrocar la monarquia. Van derrocar la primera societat democràtica a Rússia..."
És òbvia la conexió de Wall Street amb la conspiració russa (Trostsky va ser detingut a les aduanes de Halifax, de camí a Rússia, en possessió d’una brutal suma de diners provenints del seu "padrí" a New York. A més, hi ha l’interesantíssim asumpte dels enviats de la Creu Roja a Rússia durantt la "Revolució", comitiva formada per banquers de NYC), el Senat americà, fins i tot va obrir una investigació.
Demolidor. Sens dubte Wall Street estava traient "tajada" del conflicte i tots els indicis assenyalen que l’èlit novayorquesa va financiar el "martillazo" boltxevic.
Pero, aviam, Com podem sostenir que Wall Street estava darrera de la Revolució Russa?
Els Estats Units sempre han necessitat un enemic natural. Si no el tenen, el creen.
Primer, es va decidir financiar la Revolució russa, per por a que els alemanys s’apoderessin de tot. S’havia de crear un contrapoder enfront Alemanya. I si podia ser, que els comunistes destruïssin els nazis, i que al final s’enduguessin els mèrits els americans. (Com així s’escriu ens els llibres d’Història.)
Després de la prevista victòria contra els nazis, els americans ya havien construït, (cobrant Wall Street), un poderós gegant en el que encarnar tota la maldat del món. D’aquesta manera es justificaria, durant gairebé 50 anys (la Guerra Freda), una INVERSIÓ BRUTAL en armament.
Resulta curiós pensar que tot el que ha passat en els últims 150 anys al món, s’hagi maquinat als despatxos del carrer Wall.